Viaje con nosotros (si quiere gozar)
El trajecte inclou la serralada de l'estultícia, el llac neci, o l'asolellada costa oligofrènica.
L'allotjament serà en un hotel de la regió veïna, la no menys hipnòtica Idiòcia.

Exhumat per
Doc Moriarty
a les
3:49 AM
3
sentències
Enterrat a Un món estrany Raptes


Collins fa creïble aquest futur absolutista, on tothom està vigilat i ha de controlar el que diu i el que fa, per risc de la repressió del Capitoli. Insereix els avox, presumptes delinqüents rebels a qui se'ls ha tallat la llengua i obligat a servir als poderosos. Com també crea tota una societat dedicada a l'hedonisme i l'oci, que gaudeix amb les massacres perpretatdes any rere any amb els nois dels districtes. Hi ha noves espècies animals (d'entre elles, em quedo amb les rastrevíspules, una vespes mortals que persegueixen el seu objectiu sense descans), mutacions (atenció als mutos dels darrers capítols, realment esfereïdors). Els Vigilants controlen tot el que passa a l'estadi, i influeixen en els jocs quan l'audiència decau. Perquè, al cap i la fi, és un espectacle de masses que fa embogir els televidents. I si no t'agrada, estàs igualment obligat a mirar-lo...
Exhumat per
Doc Moriarty
a les
2:13 AM
3
sentències
Enterrat a Necronomicon Raptes





Exhumat per
Doc Moriarty
a les
12:27 AM
9
sentències
Enterrat a Càmera fosca Raptes
Exhumat per
Doc Moriarty
a les
2:07 AM
2
sentències
Enterrat a Càmera fosca Raptes
També he vist un autocar ple de gitanos rumanesos aturant-se en una àrea de servei de Montpellier camí de Catalunya i baixar traient-se els mocs i mirant dins dels vehicles amb ulls cobdiciosos. He vist magribins que baixaven cap al Marroc i descansaven tranquil·lament tancant les portes dels cotxes i mirar-los amb recel, igual que francesos, italians o catalans. Feia temps que no veia gent tant unida, de veritat.
Exhumat per
Doc Moriarty
a les
12:23 AM
1 sentències
Enterrat a Soccer Aquelarre Raptes
El Capitol està en penombra, amb la pluja caient esmorteïdament pels altaveus, trons llunyans, i una sala fantasmagòrica sobre l'escenari.
M'ho he passat molt bé, amb L'habitació de Verònica. L'ús de l'escenari de poca profunditat otorga un grau de claustrofòbia que impulsa l'obra i accentua la violència (més psicològica que física, malgrat que la segona va fent aparició en un crescendo imparable) entre els personatges. La banda sonora (integrada com en un una pel·lícula) de Pep Pascual ajuda a introduir-nos en el món malaltís de la família protagonista. Héctor Claramunt aconsegueix moure amb precissió les peces d'uns escacs que usen la coreografia pròpia dels thrillers clàssics, aquells de mansions victorianes de portes tancades amb clau.
L'habitació de Verònica, malgrat recordar sovint a El final de las escaleras, La matança de Texas (sic), Psicosis o la mateixa La llavor del diable, no és una obra de por sinó de suspens, una hora i mitja d'intriga plagada de twists argumentals com Déu mana i que deixa un molt bon sabor de boca en acabar la funció... si ets capaç sortir-ne viu.
Exhumat per
Doc Moriarty
a les
12:32 AM
1 sentències
Enterrat a Escenàrium Raptes
Llegint Twistanschauung t'adones que és veritat i és fals a l'hora.
Les seves referències? Tot i que ell cita sovint Cheever (i es nota en el resultat, amb aquestes històries de rutina entre parelles que es trenquen per la irrupció d'una obsessió), hi he vist rastres de Palahniuk (Mozzaiku) o de Sergi Pàmies (L'ull màgic), però també s'atreveix a citar a Sergi Mas o a la publicitat de Garnier.
Exhumat per
Doc Moriarty
a les
12:35 AM
1 sentències
Enterrat a Necronomicon Raptes

Exhumat per
Doc Moriarty
a les
11:51 AM
3
sentències
Enterrat a Soccer Aquelarre Raptes
Si hom comença per permetre's un assassinat, aviat no li donarà importància a robar,del robatori passarà a la beguda i a la descura del Dia del Senyor, i s'acaba per faltar a la bona educació i a deixar les coses per al dia següent. Un cop hom comença a davallar, ja no se sap on es detindrà.Thomas de Quincey De l'assassinat com una de les Belles Arts