Jorge Bucay's Master Dungeon

L'heroi de les padrines obre la Sala de l'Amor, amb les següents classes magistrals:

• Lliçons de bricolatge, per Josef Fritzl.
• Breu introducció al maquetisme ferroviari, per Andrés Rabadán.
• Conducció evasiva, per OJ Simpson.
• L'excursionisme i els minyons escolta, a càrrec Antonio Anglés (per confirmar).
• La cuina casolana, per Margarita "La viuda negra" Sánchez.
• Tingui cura la seva mascota, impartida per Wolfgang Prikopil (per confirmar).

Com a tancament dels seminaris, es projectarà el film "Batman, the Dark Grandpa", interpretat pel Monstre d'Amstetten.

Endogàmia promocional

No es surt al Fotogramas cada mes.
I, a més, els convido a visitar aquesta pàgina...

George Lucas Asylum

S'hauria de recobrir George Lucas de plàstic fos i vendre'l com a nino arti(en)culat en hamburgueseries.

...

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

El curiós incident del gos a mitjanit va tenir cert renom el 2004, i es va convertir en un petit fenomen de vendes. La història detectivesca d'un noi amb autisme que vol trobar el responsable de la mort d'un gos del veïnat va rebre tot tipus d'elogis.

Doncs no n'hi ha per tant.

Ara explicaré com un extraterrestre paga la hipoteca.

El curiós... és una bona novel·la juvenil i prou, que basa totes les seves armes en el punt de vista del narrador, un recurs que finalment li acaba explotant a la cara. La sorpresa de l'autor com a nen autista desapareix a a les poques pàgines, i esdevé cansina a mida que la història avança. La forma de dialogar (jo vaig dir i ella va dir) es torna reiterativa, i hi ha massa capítols d'engreix que tenen poc a veure amb la història i molt amb les pretensions de Haddon, que vol demostrar que s'ha informat (i molt) sobre l'autisme.

M'ha decepcionat que l'incident del gos no passi d'això, d'incident, i que la història agafi aviat uns aires de telefilm de tarda de diumenge, amb pares que discuteixen i gent que no sap com conviure amb un nen autista. Res de nou i bastant previsible tot plegat. No discutiré la versemblança de les accions del protagonista, en Christopher, perquè al cap i a la fi és una novel·la i s'ha de donar peixet a l'escriptor per a que ens porti on vulgui. Però sí em molesta que l'ambició en la idea (o que sigui el nen qui ens expliqui el que passa) no es vegi recompensada per un millor desenvolupament (que el que passi sigui interessant).

Tinc ganes d'endegar el projecte de ciència ficció.

Me, myself and Enrique de Hériz

D'ençà d'uns anys que em trobo a Enrique de Hériz pel carrer tot sovint. El primer cop va ser davant l'FNAC del Triangle, quan ell acabava de publicar Mentira, i coneixia la seva cara per les fotografies dels diaris. Me'l vaig mirar i em vaig dir: "És l'Enrique de Hériz". No he llegit Mentira. És massa llarg i em fa mandra.
Després l'he seguit trobant per diferents indrets de la ciutat, i he anat veient com el cabell se li tornava més blanc i li creixia la familia. La darrera vegada va ser en una xocolateria de Gràcia on fan uns gofres deliciosos, i on també hi era Rafel Barceló.
No el conec més enllà de la lectura de la seva columna setmanal al suplement de llibres del periódico. Ni tan sols és una celebritat amb totes les conseqüències, dubto que gaire més gent el reconegui pel carrer, ni que es girin per dir "És l'Enrique de Hériz". No és Ruiz Zafón, vaja.

Quin mecanisme ocult fa que Enrique de Hériz i qui això escriu coincideixin en tants llocs al llarg del temps? Què en pensaria Charlie Kauffman? Què escriuria Edgar Allan Poe? Què s'inventaria Iker Jiménez?

El planeta Terra es passa a la publicitat viral

Next Coming: Armaggedon

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, per Doc Moriarty

El carnisser tus sobre la carn mentre la talla (de fet, tus sobre el menjar sempre que despatxa).

Trobes unes vambes del número 49 (per fi) i en un trajecte de metro et trepitgen tres vegades.

Odies que cantin a OT i voldries que passessin directament a les nominacions.

Llegeixes entusiasmat La estrella del desierto, de Desberg i Marini.

Visites el malaltís blog sobre Angie Càrdenas.

Dines a les 12 i fas la migdiada a la quarts de dues, abans d'anar a treballar.

Penses que si el tema no dóna per un post, imagina't per omplir un llibre.